Bangkok, la bulliciosa capital de Tailàndia, és una metròpoli on l’antic i el modern coexisteixen en una dansa simfònica de contrastos
Al saló Phra Vihara hi ha la imatge del Buda reclinat. Estàtues xineses de granit “custodien” l’accés a Phra Maha Chedi Si Rajakarn, les quatre estupes reals de 42 metres d’alçada.
L’origen espiritual del massatge Thai
Al cor de la capital de Tailàndia, Wat Pho, un dels temples més antics i venerats de la ciutat, s’erigeix com el centre històric del massatge Thai. Aquest temple no només acull el majestuós Buda reclinat, sinó que també és la seu de la primera escola oficial de massatge Thai a Tailàndia, establerta el 1955. Aquí, tant locals com estrangers acudeixen per aprendre i experimentar aquesta antiga forma de curació que combina acupressió , estiraments i principis de la medicina ayurvèdica.
Un passeig pels carrers de Bangkok
Una capital mística i terrenal
Actualment, Bangkok s’ha convertit en una destinació global per al benestar, atraient turistes de tot el món que busquen submergir-se en la cultura del massatge Thai. Ja sigui en un recés de luxe o en una modesta sala de massatge a un carrer secundari, l’experiència ofereix una connexió íntima amb la història, espiritualitat i hospitalitat tailandeses.
L’auge del turisme de benestar a la capital de Tailàndia ha donat lloc a la proliferació de spas i centres de massatge que combinen l’art del massatge Thai amb altres teràpies de salut i bellesa. Tot i això, malgrat la seva popularitat mundial, el massatge Thai a Bangkok segueix sent fidel a les seves arrels, preservant l’essència d’una tradició que ha estat transmesa de generació en generació.
El temple de Wat arun amb voladors al capvespre a Bangkok.
Un viatge a través de la història i els emblemes de la capital de Tailàndia
La història de Bangkok com a capital es remunta a 1782, quan el rei Rama I, el fundador de la dinastia Chakri, va decidir traslladar la capital de Thonburi, ubicada a la ribera occidental del riu Chao Phraya, a la ribera oriental, on va començar la construcció de la nova ciutat. Lelecció del lloc va ser estratègica, proporcionant defenses naturals i facilitats per al comerç fluvial. El nom original de la ciutat, Krung Thep Maha Nakhon, que es tradueix com a “Ciutat dels Àngels”, és part d’un dels noms de ciutats més llargs del món i reflecteix la seva importància espiritual i cultural.
Des dels seus primers dies, la capital de Tailàndia ha estat un centre de poder i religió a Tailàndia. A mesura que la ciutat va créixer, també ho van fer els seus temples i monuments, molts dels quals han perdurat fins avui com a símbols de la grandesa històrica de la ciutat.
Vistes nocturnes del palau, que va servir com a residència oficial del rei de Tailàndia des del segle XVIII fins a mitjans del segle XX. Amb la mort del rei Ananda Mahidol al Palau de Baromphiman, el rei Bhumibol Adulyadej va traslladar la residència oficial al Palau Chitralada.
El Gran Palau
El Gran Palau, amb les teulades daurades, intricades escultures i murals detallats que narren la història èpica del Ramakien (la versió tailandesa del Ramayana), és una mostra de l’esplendor de l’art i l’arquitectura tailandesos. Tot i que ja no és la residència oficial de la família reial, continua sent l’escenari d’importants cerimònies reals i una destinació ineludible per als que volen comprendre l’essència de la cultura tailandesa.
Vistes del temple de l’alba, a l’alba.
Wat Arun: el temple de l’alba
Aquest temple no és només un lloc de bellesa arquitectònica, sinó que també té un profund significat simbòlic. Representa la muntanya Meru, el centre de l’univers en la cosmologia budista, i la seva construcció és un testimoni de la influència religiosa a la vida de la ciutat.
Al mercat flotant Damnoen Saduak, una dona ven els seus productes.
El mercat flotant de Damnoen Saduak
El mercat flotant és un recordatori viu del paper crucial que els rius i canals han jugat a la vida de Bangkok, proporcionant no només una via per al comerç, sinó també un mitjà de transport essencial.
Un monjo tailandès descalç creua el carrer a Bangkok a la seva caminada diària a primera hora del matí per acceptar dinars pre empaquetats per als budistes, ja que només se’ls permet menjar un dinar al dia, que normalment és una ofrena de menjar dels budistes.