El “Nuad Thai” és, des del 2019, l’única disciplina de massatge que ha obtingut el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
El passat 13 de desembre de 2019, arribava una notícia des de la capital francesa —ciutat on hi ha la seu de la UNESCO—: la petició del govern Tailandès perquè el massatge Thai entrés a les llistes de patrimoni cultural intangible de la humanitat, hi havia estat feliçment aprovada pels països del comitè. Així, el Nuad Thai, s’ha convertit en la primera modalitat de massatge a aconseguir aquest reconeixement. Aquesta notícia, que ràpidament va estar en boca de tots els mitjans i plataformes, és realment important per a nosaltres i per això, des de Thai Spa Massage et volem explicar el llarg procés que ha de passar la petició d’inici a fi i la importància que la seva aprovació té per a Tailàndia, la nostra riquesa cultural i la transmissió del coneixement del Nuad Boran.
Angkor Wat i piscina reflectant al capvespre, Siem Reap, Cambodja
La Gran Piràmide d’Egipte, els jardins penjants de Babilònia, el temple d’Angkor Wat i l’estàtua de Zeus a Olímpia demostren la necessitat que ha tingut sempre l’ésser humà d’enaltir les seves creacions categoritzant-les en llistes per la majestuositat de la creació. Tot va començar amb set meravelles, set llocs —la majoria impossibles de visitar avui dia— que demostraven en origen la genialitat de l’enginyeria en un món hel·lencentrista. Passats els anys, aquesta llista i els seus milions de variables van evolucionar en altres tantes: de les set meravelles seleccionades i pintades per Maerten van Heemskrerck al segle XVI, conegudes comunament com les set meravelles del Món Antic, passant per les set meravelles del Món Modern , fins a la llista de la UNESCOamb tota aquella creació humana —o formació natural— que demostri el seu valor a través dels segles i el seu enriquiment a la cultura de la nostra espècie.
Per això, aquest reconeixement és tan important per a la societat Tailandesa l’obtenció d’aquest títol ofert pel comitè de la UNESCO s’ha convertit en una cosa excepcionalment cobejada.
Perquè considerar determinats llocs o coneixements, Patrimoni de la Humanitat?
Guerrers de terracota de Qin Shi Huang
Malauradament, és comú que les obres de l’enginyeria moderna acabin emportant-se al davant algun tros de patrimoni que els nostres avantpassats van deixar sobre la faç de la terra. Tampoc no és excepcional que amb l’objectiu d’erigir alguna cosa —un edifici, la infraestructura del metro, o canviar el sistema de canonades d’una ciutat— es descobreixi una cosa totalment extraordinària. Va passar el 1974, a prop de la ciutat xinesa de Xi’an. Unes simples obres que ajudarien amb l’abastament d’aigua d’aquesta ciutat, van desenterrar un exèrcit sencer de guerrers fets de terra vermellosa. Més de 8000 peces, ni més ni menys, amb prou feines a un quilòmetre i mig de distància de la tomba del primer emperador de la dinastia Qin, Qin Shi Huang. Aquest descobriment, encara que totalment accidental, va donar visibilitat a una part de la història que no es coneixia, i les obres, per respecte a la descoberta, van ser totalment paralitzades. Avui dia, els Guerrers de Terracota —així és com els van denominar— es poden veure al conegut Mausoleu de Qin Shi Huang.
Però, per desgràcia, hi ha patrimoni que no corre la mateixa sort, i hi ha parts de la història que són deliberadament destruïdes, amb el simple pretext, per exemple, d’expandir urbanísticament una població. A Espanya, tenim molts exemples que farien entristir qualsevol amant de la cultura. D’una tirania semblant, va sorgir el germen del que es coneix com el guardó Patrimoni Cultural de la Humanitat i que més tard aniria expandint les seves fronteres de protecció fins a incloure el Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat . Però, què va passar per començar a donar reconeixement a tants segles d’història?
Egipte, a la dècada dels 50, va començar amb la planificació del que seria la megaconstrucció de la presa d’Assuan, a través del riu Nil. Aquesta presa tindria un paper importantíssim en el desenvolupament agrícola i industrial en un país tan àrid com és Egipte. L’únic problema de la construcció d’aquesta gran presa al país dels faraons eren els mateixos faraons. Aquestes obres d’enginyeria a gran escala sacrificarien temples com l’Abu Simbel o el de File, quedant totalment submergits sota l’aigua, com si es tractés de l’Atlàntida. Aleshores, la Comunitat Internacional, es va donar les mans al cap i fins a 50 països van iniciar una recaptació de diners per poder portar el patrimoni fins a terra ferma. En la seva totalitat, van recaptar un total de 80 milions de dòlars i amb el temps, Egipte va agrair a tots els països que van participar en aquesta recol·lecta amb un trosset de la seva història. A Espanya, per exemple, la van obsequiar amb el Temple de Debod, que es pot visitar a Madrid fins avui.
La gran capacitat d’organització que havien tingut els països, aleshores va posar sobre la taula la idea de poder crear alguna cosa que servís com a protecció de tot patrimoni històric i natural per evitar que totes les peces extraordinàries que havien aconseguit sobreviure fins als nostres dies, poguessin ser destruïdes . Després de moltíssim treball diplomàtic i anys de converses, la UNESCO a través de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural va concretar les condicions a què s’acollirien els països que en formessin part i cinc anys més tard es van annexionar 34 països de tot el món.
Com s’aconsegueix entrar a les llistes de la UNESCO?
Com a gairebé tots els organismes d’aquest tipus, la clau per aconseguir-ho és la burocràcia. Els mateixos països han de fer un inventari de patrimoni susceptible per a l’obtenció del títol i, a partir d’aquí, els funcionaris es posen fil a l’agulla per fer la redacció de l’expedient que conté tots els detalls que hi ha hagut i per haver-hi, amb documentació escrita i gràfica sobre lobjecte en qüestió. Després d’això, un grup d’integrants internacionals enviats des de la UNESCO visiten el lloc per verificar que la informació que els ha estat proporcionada és verídica. La missió d’aquest equip de verificadors és, a més, fer una petita avaluació que es lliura sobre el lloc candidat. A partir d?aquí, el poder el té el Comitè de Patrimoni Mundial. Aquest grup compost per 21 països representants es reuneixen una vegada a l’any, en què a més de moltes altres qüestions, es decideix quins béns són inscrits en aquestes llistes.
Les condicions que han de complir a l’hora de poder aconseguir el tan desitjat títol són 10 per als monuments, entre les quals es troben:
– Representar la genialitat de lésser humà com el seu creador.
– Atestiguar que ha estat fruit de lintercanvi de valors i coneixement al llarg dun període de temps.– Ser un testimoni únic i/o excepcional duna cultura o civilització.
– Estar associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguen un significat excepcional.
Nuad Thai, patrimoni intangible de la humanitat
Tot i això, l’ésser humà és més que tot allò que construeix, almenys, físicament. La barreja de civilitzacions, milers d’anys de relacions comercials i la simbiosi entre la gent, les creences religioses i la història mateixa han deixat una herència tan rica com excepcional. I no només parlem dʼesdeveniments culturals a gran escala, com ho pot ser el flamenc a Espanya.
I és que, per molt simple que sembli qualsevol ritual, sempre és representació de la història d’una població, i ha de ser protegida. A diferència d’un estoic edifici, que pot aguantar dempeus sense gaire labor de conservació de la nostra part, el patrimoni intangible requereix mecanismes de protecció més sofisticats.
I encara hi ha llengües, festes populars, tradicions i rituals que any rere any segueixen quedant en desús. Com trobem una solució? Amb motiu de la celebració de la 32a reunió de la Conferència General de la UNESCO a l’octubre del 2003, l’organització es va centrar en aquest mateix debat, el de salvar la història i les tradicions. Aquesta tarda de tardor, entre tots els països presents a la reunió, es va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que no va entrar en vigor fins a 3 anys més tard, el 20 d’abril del 2006. Segons la pàgina web de la UNESCO, els seus objectius són els següents:
- 1. “La salvaguarda del patrimoni cultural immaterial”.
- 2. “El respecte del patrimoni cultural immaterial de les comunitats, grups i individus”.
- 3. “La sensibilització a nivell local, nacional i internacional del patrimoni cultural immaterial”.
- 4. “El reconeixement recíproc del patrimoni cultural immaterial entre països i la cooperació i l’assistència internacionals”.
Com ja hem explicat en entrades anteriors, el coneixement gairebé íntegre del Nuad Thai és heretat de generació en generació. El món, però, ha canviat enormement i les societats asiàtiques van perdent, a poc a poc, la singularitat oriental. L’occidentalització i modernització de les noves generacions, igual que la gentrificació de les àrees rurals han fet que les tradicions tailandeses -usualment, fins i tot el poble més petit de Tailàndia tenia un massatgista que ajudava a tractar els mals de les persones del poble- es vagin dissolent entre smartphones i avantguarda occidental.
Sabies què?
El massatge Thai no és la primera disciplina reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Un any abans, el teatre tailandès de màscares —Khon— va ser admès a les llistes i es va coronar com el primer bé cultural del país amb aquest reconeixement. El Khon és un art escènic que combina varietat de disciplines, des de música, dansa i elements rituals. Tailàndia, per preservar aquest magnífic bé, motiva les joventuts a estudiar-lo mitjançant clubs que tenen com a objectiu generar interès i un coneixement bàsic que serveixi com a germen de la passió pel Khon d’algun jove que altre, garantint-ne la prevalença.
La situació del Nuad Thai a la darrera dècada, i la despreocupació de les noves generacions per aquest art i tradició mil·lenària, van portar el govern tailandès a embarcar-se en el gran viatge burocràtic de la UNESCO per assegurar al massatge tailandès un futur i cert grau de protecció , tant nacional, com internacionalment. Aquest espai segur pensa garantir el desenvolupament continu del coneixement amb la col·laboració de plans d’estudi per als practicants forans i internacionals i la investigació necessària per restaurar pràctiques que han estat perdudes a través de tants anys.
Que aquest reconeixement s’hagi atorgat a la nostra disciplina, és un motiu d’orgull. La gran protecció que el Nuad Thai té gràcies a les mesures preses per i per al nomenament, fan segur que el coneixement que nosaltres posem en pràctica al nostre Spa, no es perdi, que els recursos a la disposició dels professionals i estudiants no deixin de produir-se i sobretot, ens assegura que tu com a client, puguis gaudir del Nuad Boran original sempre que ho necessitis, de les mans de les persones més ben preparades per posar-ho en pràctica.
Si no has gaudit mai del massatge tailandès, et convidem a visitar el nostre petit trosset de Tailàndia a Barcelona, a qualsevol dels dos Centres de Massatge Tailandès que tenim: Al Passeig de Gràcia num 100, oa l´interior d´alura, al C/Joan Güell 236. Totes les nostres terapeutes són d´origen tailandès i amb una gran experiència en el massatge Nuad Thai o Massatge Tradicional Tailandès. Descobreix amb tots els sentits els beneficis d´aquest Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat, sense necessitat de viatjar fins a Tailàndia.
